El català, quarta llengua a l'escola

La Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Font: La Vanguardia.

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, presenta aquesta mateixa tarda l'avantprojecte de llei de la reforma educativa als consellers autonòmics en una conferència sectorial d'Educació a Madrid. Ho fa un dia després d'haver fet arribar per correu electrònic l'esborrany de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) als consellers d'edudació.

El projecte  proposa la divisió de les assignatures per categories. En primer lloc, hi hauria les matèries troncals, on hi hauria llengua i literatura castellana, una llengua estrangera i matemàtiques. En segon lloc, hi hauria les matèries específiques, entre les quals hi hauria la segona llengua estrangera i tecnologia. I en tercer lloc, hi hauria les matèries d'especialitat on es vol englobar "la llengua cooficial i la seva literatura". Amb aquesta organització doncs, el català passaria a ser la quarta llengua a l'escola, per darrere del castellà i de dues llengües estrangeres. Això vol dir, que per obtenir el títol d'ESO no faria falta passar un examen de català a menys que l'alumne l'escollís, ja que només es requereix fer la prova d'una de les assignatures optatives.

Un altre dels canvis que preveu l'esborrany és que les assignatures s'hauran d'impartir en les dues llengües cooficials en proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives. Un canvi, per tant, que trencaria amb el model d'immersió lingüística actual a Catalunya. 

Malgrat que la llei preveu també que cada autonomia pugui "determinar la proporció que procedeixi en l'ús del castellà i de la llengua cooficial" en atenció "a l'estat de normalització lingüística", la consellera d'Educació en funcions, Irene Rigau, alerta que això no allunya el perill, ja que "l'objectiu clar de la llei" és "la recerca del 50%-50%" en l'ús del castellà i el català a l'escola pública de Catalunya.

El Ministre d'Educació, José Ignacio Wert. Font: UNED

A més, l'esborrany també preveu que els pares puguin escollir la llengua vehicular de l'educació dels seus fills i, en cas que no s'ofereixi l'opció en castellà als centres públics, que puguin accedir a centres privats amb les despeses a càrrec de la Generalitat. 

Irene Rigual, ja va avançar que la Generalitat presentarà un recurs al Tribunal Constitucional en cas que el projecte tiri endavant. Rigau considera que és "innegociable" i "inimaginable" que el Govern Espanyol apliqui aquesta nova llei a Catalunya. Afageix que es tracta d'una "ofensiva contra el català" i que deixarà la llengua en una situació "pitjor que l'any 1978".

EduCa't amb qualitat!