La immersió lingüística arreu d'Espanya

Models educatius - Al finalitzar la dictadura de Franco, des de Catalunya es va lluitar molt per aconseguir que les competències educatives del país corresponguessin a la Generalitat. Aquesta lluita no va ser en va, Catalunya lluitava per preservar la seva llengua i la seva cultura. Així va arribar el model d’immersió lingüística. Es tracta, doncs, d’escolaritzar a tots els nens i nenes en català (tant si és la llengua materna, com si no) i aprendre-la en els primers anys d’escolarització. En el moment que els alumnes dominen aquesta llengua, es comença a introduir la segona, és  dir, el castellà. D’aquesta manera els estudiants acaben l’ensenyança obligatòria amb un bon nivell d’ambdues llengües. Aquest model ha resultat excel·lent tant a Catalunya com a les Illes Balears, però en altres comunitats autònomes d’Espanya s'ha optat per diferents estratègies.

La Generalitat Valenciana compte amb dos línies principals a seguir: la primera, un model totalment en castellà exceptuant la llengua valenciana a la pròpia assignatura; un segon model amb diferents variants amb introducció del valencià, però sense predomini per sobre del castellà. Aquests models educatius no han permès l’evolució ni la normalització del valencià tant com el català a Catalunya.

La situació dels territoris de parla euskera a Espanya (País Basc i Navarra) s’allunyà, també, de la immersió lingüística del nostre país. Molts experts no entenen com el basc ha pogut sobreviure tant anys, però ja durant el franquisme es van crear escoles clandestines anomenades ikastoles, on els alumnes rebien una educació exclusivament en euskera. Avui en dia encara existeixen i són, en general, centres concertats. A part de les ikastoles, l’ensenyament basc compta amb dos models més: el model exclusiu castellà, on l’euskera es parla només en la pròpia assignatura i el model mixt, on s’imparteixen la meitat de les classes en castellà i l’altra meitat en basc.

Font: Omnium

Redaccio EduCa't amb qualitat!